Category Archives: Opinión

Netvibes logo

Netvibes en modo reader

Llevo utilizando Netvibes como lector de RSS desde 2006.  Con el tiempo fui añadiendo cada blog que me interesaba, y los iba clasificando por pestañas, hasta alcanzar a tener más de 20 de ellas, con más 450 canales diferentes en total.  Y Netvibes, lo que había sido un modo práctico de información y de mantenerse al tanto de las novedades, se había descontrolado y se había convertido en un cajón de sastre donde seguía las 4 pestañas más interesantes y deja de contar. Hasta que hayé el modo reader.

Continue reading

Twitter Bird

Twitter en el turismo 2.0

Hoy he asistido a la segunda edición del cava&twitts donde se trataba el tema del turismo 2.0. No es un tema que hoy por hoy me apasione ni me afecte directamente, y menos desde el punto de vista en que se ha tratado, que ha sido la visión más bien comercial, de branding y de marketing. Pero ha sido muy interesante escuchar opiniones de gente del mundillo, tanto de agencias, como de intermediarios o de hoteles. Sin embargo, durante una parte muy extensa del debate se ha puesto sobre la mesa el papel que juegan en este asunto las redes sociales, concretamente twitter.

Continue reading

Graus de qualitat en els formularis web

Els formularis web són la eina clau en la interacció entre servidor i client, la forma que té el sistema per a que l’usuari pugui passar informació al site. Gairebé tot es fa amb formularis, registrar-se a una web, escriure un post a un foro, un tema a un blog… tot i que des del surgiment del web 2.0 en alguns casos han sigut substituits per formularis AJAX, però aquí no parlaré ara d’AJAX, si no dels formularis de tota la vida.

Com tot, els formularis també tenen diferents graus de qualitat, i depenent de la que vulguis implementar tindrà un temps d’el·laboració o un altre. Molta gent es pensa que un formulari és quelcom fàcil de fer, i sí, ho és, però molt entretingut i quant millors els vulguis fer encara més.

Continue reading

Web 2.0: Li deus al JavaScript

Aquesta setmana m’he estrenat com a blogger a “la Grapadora“, el blog de Grapa, amb un article anomenat: Web 2.0: Se lo debes al JavaScript. Com que l’article l’he publicat en castellà vull deixar aquí la traducció al català:

El JavaScript era, farà tres anys, un llenguatge de programació de segona. La seva principal funció era la de controlar petits detalls en l’enviament de formularis, com que els camps estiguessin correctament omplerts i poca cosa més. Pràcticament estava relegat a aquesta funció quan un dia algú va inventar AJAX i va nèixer el web 2.0. Sense anar més lluny, JavaScript és la J d’AJAX: Asynchronous JavaScript And XML. Aquest detall dòna una idea de la seva importància i la seva vinculacó al nou sistema.

Ara, una gran massa de programadors utilitzem JavaScript, no només per implementar AJAX, sino també per totes aquestes parafernà lies i efectes tan macus que semblen Flash però que no ho són, amagar i ensenyar textos, crear nous elements a l’HTML i un llarg etcétera. I tot axò, ¿per què és tan bo? Doncs perquè facilita la interacció usuari-màquina estalviant carregar la pàgina cada cop que punxes un enllaç, perquè fa la navegació més agradable visualment, perquè millora la usabilitat i perquè, d’aquesta manera, els textos també són indexables en navegadors (cosa que, cal recordar, no passa en Flash).

Coneixent això, resulta evident lo important que és el JavaScript per un site i molts estaran d’acord amb mí en que s’està convertint en una eina bàsica per la navegació web. M’atreviria a dir que el 96% de les noves webs utilitzen JS d’alguna manera o una altra.

Però com tot a la vida, el JavaScript no és perfecte. L’ús de JS també té alguns inconvenients d’usabilitat i accesibilitat. Si, per exemple, algú visita una web amb un navegador antic que no el soporti, o si té el llenguatge deshabilitat al seu navegador, no podrà accedir correctament al site. Davant d’això, alguns conservadors defenen que el JavaScript fa el web inaccessible als usuaris que no disposin de programes que el soportin. Això és cert, però crec que ja va sent hora que aquests usuris s’actualitzin una mica. Si hi ha algú que encara navegui amb IE5 no té perdó de Déu, i més, quan existeixen molts altres navegadors gratuïts, Firefox per exemple, que sí el soporten.

I per si encara fos poc, davant del boom del JS han surgit, des de fa algún temps, gran quantitat de frameworks que facil·liten als programadors la implementació de JavaScript i AJAX als nous sites web. Mootools, Prototype i jquery són alguns dels exemples més coneguts. De fet, poc a poc va creant-se la perspectiva en la qual ja no s’aprèn JS, sino la estructura d’algún o altre framework.

Sigui com sigui, el JavaScript s’ha convertit en un llenguatge imprescindible en la web actual del qual si releguéssim seria donar un pas enrere en l’evolució d’internet.

El Valor de Grapa

L’altre dia tornant cap a casa anava fixant-me en els edificis de vivendes del meu barri. Ja fa anys que la construcció a Catalunya es centra en construïr edificis de totxos, estèticament freds i poc atractius. Tot i això, els edificis es venen a preus altíssims innaccesibles per la compra. Probablement darrere d’això hi ha uns quants senyors/es que s’estan omplint les butxaques, però això ja seria un altre tema. Com deia, tot i l’alt preu de les vivendes aquestes són bastant lletges. S’ha perdut el romanticisme d’anys enrere de decorar les cases amb frisos i figures, com succeeix a molts edificis de l’Eixample de Barcelona. També podriem anar més enrere en el temps. Els romans o els antics egipcis decoraven els seus edificis amb mosaics i pintures. Caminar per un barri romà acaudalat era un plaer pels ulls perque totes les cases tenien precioses pintures que decoraven les seves façanes. Sóc conscient que els temps han canviat i ja no hi ha esclaus ni mà d’obra barata, afortundament, i que recuperar l’estampa de temps passats seria realment costós, però no crec que donar una capa de pintura o una mica d’originalitat a la façana d’un edifici per tal de que no sigui tot totxos encareixi massa el cost total d’una construcció.

El que realment ha canviat és l’interés del constructor d’aquest edifici. Abans es buscava la bellesa, el romanticisme, i ara es busca la màxima quantitat de benefici. No hi ha un dessig de dir “Gràcies a mí aquest carrer és així de macu, he fet una bona feina”. Ara és “Deixo el totxos a la vista, m’estalvio uns quants euros i hem compro un Mercedes nou”.

Això m’ha fet pensar en el valor afegit que pot donar qui fa una feina amb la intenció de fer-la ben feta, situant el benefici econòmic per darrera de la satisfacció personal que dòna la bona feina. Desde que vaig entrar a formar part de l’equip de Grapa he aprés moltes coses, principalment en lo que es refereix a programació. També he aprés sobre disseny web i sobre usabilitat, i he tingut l’oportunitat d’aplicar-ho tot en nous projectes.

Però potser la cosa més important que he aprés ha sigut el Valor de Grapa: Aquest valor no és sino les ganes de fer les coses ben fetes. No es tracta de començar un projecte, acabar-lo ràpid i cobrar els diners, sino de fer crèixer el projecte mica en mica, mimant-lo, i quan està acabat pulir-lo. Potser cal pulir el disseny, o la programació. Potser triguem més temps però la intenció, el desig, és que quedi perfecte. Si pogramo una web ho faré de la millor manera que sàpiga, sense deixar codi brut o xapuces. Potser caldrà repassar la pàgina molts cops i anar retocant el mateix fins que quedi bé, però finalmente quedarà un producte de qualitat del qual em podré sentir orgullós i dir: ara està acabat!

El Valor de Grapa

L’altre dia tornant cap a casa anava fixant-me en els edificis de vivendes del meu barri. Ja fa anys que la construcció a Catalunya es centra en construïr edificis de totxos, estèticament freds i poc atractius. Tot i això, els edificis es venen a preus altíssims innaccesibles per la compra. Probablement darrere d’això hi ha uns quants senyors/es que s’estan omplint les butxaques, però això ja seria un altre tema. Com deia, tot i l’alt preu de les vivendes aquestes són bastant lletges. S’ha perdut el romanticisme d’anys enrere de decorar les cases amb frisos i figures, com succeeix a molts edificis de l’Eixample de Barcelona. També podriem anar més enrere en el temps. Els romans o els antics egipcis decoraven els seus edificis amb mosaics i pintures. Caminar per un barri romà acaudalat era un plaer pels ulls perque totes les cases tenien precioses pintures que decoraven les seves façanes. Sóc conscient que els temps han canviat i ja no hi ha esclaus ni mà d’obra barata, afortundament, i que recuperar l’estampa de temps passats seria realment costós, però no crec que donar una capa de pintura o una mica d’originalitat a la façana d’un edifici per tal de que no sigui tot totxos encareixi massa el cost total d’una construcció.

El que realment ha canviat és l’interés del constructor d’aquest edifici. Abans es buscava la bellesa, el romanticisme, i ara es busca la màxima quantitat de benefici. No hi ha un dessig de dir “Gràcies a mí aquest carrer és així de macu, he fet una bona feina”. Ara és “Deixo el totxos a la vista, m’estalvio uns quants euros i hem compro un Mercedes nou”.

Això m’ha fet pensar en el valor afegit que pot donar qui fa una feina amb la intenció de fer-la ben feta, situant el benefici econòmic per darrera de la satisfacció personal que dòna la bona feina. Desde que vaig entrar a formar part de l’equip de Grapa he aprés moltes coses, principalment en lo que es refereix a programació. També he aprés sobre disseny web i sobre usabilitat, i he tingut l’oportunitat d’aplicar-ho tot en nous projectes.

<img title=”El nou logotip de Grapa” src=”/imatges/weblog/el_valor_de_grapa.jpg” alt=”” />Però potser la cosa més important que he aprés ha sigut el Valor de Grapa: Aquest valor no és sino les ganes de fer les coses ben fetes. No es tracta de començar un projecte, acabar-lo ràpid i cobrar els diners, sino de fer crèixer el projecte mica en mica, mimant-lo, i quan està acabat pulir-lo. Potser cal pulir el disseny, o la programació. Potser triguem més temps però la intenció, el desig, és que quedi perfecte. Si pogramo una web ho faré de la millor manera que sàpiga, sense deixar codi brut o xapuces. Potser caldrà repassar la pàgina molts cops i anar retocant el mateix fins que quedi bé, però finalmente quedarà un producte de qualitat del qual em podré sentir orgullós i dir: ara està acabat!